La veu impostada



Tipologies de la veu:

Segons el grau de formació (impostació): Natural / semi-impostada / impostada

La veu impostada:


La veu impostada és aquella que s’ha format i compta amb una col·locació i anys de pràctica. En l'òpera la veu és impostada, tant les paraules com el so es realitzen mitjançant una col·locació vocal i el recolzament de l'aire amb el diafragma (fiatto). No es pronuncia amb els músculs del coll i el so esta projectat, si no esta ben col·locada la posició vocal i l'aire no esta ben recolzat amb el diafragma. La veu per al cant operístic es desenvolupa amb molts anys d'estudi i entrenament ja que implica un desenvolupament muscular de tot l'aparell fonador o emissor de la veu que inclou a més de les cordes vocals, l'ús del diafragma i la ressonància de la cavitat bucal i els sins para nasals. De tot això resulta el tipus de veu peculiar que es denomina "impostada", és a dir que és producte de la col·locació i projecció específica i controlada de l'aire. Es divideix en tres parts, veu de pit, veu de gola i veu de cap. Cada cantant posseeix una extensió i un registre particular. Dins d'aquesta extensió, es troben els canvis de cadascuna de les tres col·locacions de la veu. Per l'anterior, la veu operística demanda un entrenament constant i continu conegut com a vocalització, doncs l'abandonament d'aquest entrenament comporta la disminució de la capacitat muscular i respiratòria.
Els cantants d'òpera es classifiquen en tipus de veu, basat en característiques com tessitura, agilitat, potència i timbre de les seves veus. Els homes poden ser classificats com a baix, baríton, tenor i contratenor, i les dones en contralt, mezzosoprano i soprano. Els homes algunes vegades poden cantar en el registre vocal femení, en aquest cas es denominen sopranista o contratenor. D'aquests, només el contratenor és comunament trobat en l'òpera, algunes vegades cantant parts escrites per “castrato” (homes castrats en una primerenca edat per donar-los un rang vocal més alt del normal). Les classificacions poden ser més específiques, per exemple, una soprano pot ser descrita com a soprano lleugerasoprano de coloraturasoprano soubrettesoprano lírica,

Soprano
Kiri Te Kanawa











Monserrat Caballé


Mezzosoprano

Elīna Garanča












Frederica von Stade






Contralt

 

Ewa Podleś

 












Gabriela Besazoni

 






Tenor

Luciano Pavarotti











Placido Domingo






Baix

 

Peter Mikulas

 













John Tomlinson

 






Baríton

Albert Dohmen













Florian Boesch